EL CONTE

La revista Faristol va fer aquesta crítica del conte que treballem:

Aquesta és la història epicúria d’un ratolí que és engolit per un llop. Si bé sabem que les goles de llop són fosques i perilloses, dins d’aquesta panxa el nostre protagonista hi troba un escenari ben particular: un ànec poruc a la llum d’una espelma que ha sabut fer d’aquell indret, inicialment inhòspit, la seva nova llar. I com que ambdós han estat empassats però no menjats, decideixen ballar al so que toca i organitzar festes i tiberis a partir de tot allò que es troba dins i fora d’aquest ventre tan literari.

Però aquesta placidesa es trenca un dia que apareix, com era previsible en tot conte de tradició popular, un caçador disposat a eliminar la bèstia. Ara bé, en aquesta trama, la gènesi de la qual cal trobar-la en somnis del mateix Barnett, el caçador és maldestre i els dos veïns són forts i ferms a l’hora de protegir el seu nou territori.

Una història divertida sobre el perdó, l’amistat i nits udolant amb mal de panxa. Aquest duo consagrat sap mantenir en tot moment el joc i la complicitat del lector, trencar clixés i conjugar òptimament el text i les imatges. Les il·lustracions de tonalitats opaques de Klassen i el seu traç expressiu ofereixen grans dosis d’humor, especialment en escenes com la de la defensa d’aquest animal membre de la família dels cànids.

La disposició teatral i els enfocaments frontals permeten que els breus diàlegs entre els dos personatges centrin el relat sense necessitar grans escenaris o perspectives espacials. Llàstima d'algun petit error en la traducció que animem l’editorial a resoldre en properes reedicions en català.

Cristina Correro